Inici › Tests de legislació › Llei 31/1995

84 preguntes amb l’article de cada resposta

Test de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, és la norma bàsica de la seguretat i la salut a la feina. És el tema 7 del temari transversal de l’ICS, juntament amb el Reglament dels serveis de prevenció. Practica-la amb preguntes pròpies, resoltes article per article. Gratis i sense registre.

84preguntes
55articles
5temaris on entra

Fes el test

Preguntes d’elaboració pròpia, no d’un examen oficial. Cada resposta porta l’article que la sosté.

Configura el teu test

Si l'encertes, la pregunta següent es carrega sola en 1 s. Si falles, decideixes tu quan avançar.

En prémer una resposta, es valida automàticament, sense haver de confirmar-la amb el botó. Compatible amb el mode ràpid.

Les opcions A, B, C i D es mostraran en ordre aleatori a cada pregunta

Practica un interval concret

fins a

Tria quantes preguntes vols a l'atzar

0 = sense límit de temps

0 / 0
⏱️ --:--
↷ Preguntes saltades (prem per anar-hi):
✓ Correctes 0
✗ Incorrectes 0
↷ Saltades 0
? Sense respondre 0
📋 Total 0
✗ Preguntes incorrectes 0

La llei

Què és la Llei 31/1995

És la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. Segons l’article 2.1, «té per objecte promoure la seguretat i la salut dels treballadors mitjançant l’aplicació de mesures i l’exercici de les activitats necessàries per a la prevenció de riscos derivats del treball». El test inclou també preguntes del Reglament dels serveis de prevenció (Reial decret 39/1997), que el temari de l’ICS hi suma. Les cites d’aquesta pàgina són literals del text català oficial publicat al BOE; per a les reformes posteriors, consulta el text consolidat.

Estructura

Com està organitzada la llei

Set capítols i 55 articles numerats (el 32 bis s’hi va afegir el 2003, i els articles 46 a 52 estan derogats), més les disposicions addicionals, 2 transitòries, 1 derogatòria i 2 finals.

I

Capítol I · arts. 1-4
Objecte, àmbit d’aplicació i definicions.

II

Capítol II · arts. 5-13
Política en matèria de prevenció de riscos per protegir la seguretat i la salut en el treball.

III

Capítol III · arts. 14-29
Drets i obligacions: principis de l’acció preventiva, avaluació, informació, formació, risc greu i imminent, vigilància de la salut i obligacions dels treballadors.

IV

Capítol IV · arts. 30-32 bis
Serveis de prevenció i presència dels recursos preventius.

V

Capítol V · arts. 33-40
Consulta i participació dels treballadors: delegats de prevenció i comitè de seguretat i salut.

VI

Capítol VI · art. 41
Obligacions dels fabricants, importadors i subministradors.

VII

Capítol VII · arts. 42-54
Responsabilitats i sancions (els articles 46 a 52 estan derogats pel Reial decret legislatiu 5/2000).

Per a l’examen

Els 10 punts que més surten a examen

Cites literals del text català oficial del BOE; cap d’aquests apartats no s’ha modificat des de 1995. Entre parèntesis, l’apartat de l’article.

1. El caràcter de la llei

art. 2.2

  • Les disposicions laborals de la llei i dels seus reglaments «tenen en tot cas el caràcter de dret necessari mínim indisponible, i poden ser millorades i desplegades en els convenis col·lectius» (2.2).

2. Què és un risc

art. 4

  • Per qualificar-ne la gravetat, «s’han de valorar conjuntament la probabilitat que es produeixi el dany i la severitat d’aquest» (4.2).
  • El risc greu i imminent és «aquell que és probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat i pugui suposar un dany greu per a la salut dels treballadors» (4.4).
  • Equip de protecció individual: «qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè el protegeix d’un o diversos riscos» (4.8).

3. El dret a la protecció i el cost

art. 14

  • El dret inclou els «d’informació, consulta i participació, formació en matèria preventiva, paralització de l’activitat en cas de risc greu i imminent i vigilància del seu estat de salut» (14.1).
  • El deure de protecció «constitueix, igualment, un deure de les administracions públiques respecte al personal al seu servei» (14.1).
  • «El cost de les mesures relatives a la seguretat i la salut en el treball no ha de recaure de cap manera sobre els treballadors» (14.5).

4. Els principis de l'acció preventiva

art. 15

  • Entre d’altres, «Evitar els riscos», «Adaptar el treball a la persona» i «Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual» (15.1.a, d i h).
  • L’efectivitat de les mesures «ha de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que pugui cometre el treballador» (15.4).

5. Els equips de protecció individual

art. 17.2

  • S’han d’utilitzar «quan els riscos no es puguin evitar o no es puguin limitar suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments d’organització del treball» (17.2).

6. Informació i formació

arts. 18-19

  • Si hi ha representants, la informació passa per ells, però «s’ha d’informar directament cada treballador dels riscos específics que afecten el seu lloc de treball o funció» (18.1).
  • La formació s’imparteix, «sempre que sigui possible, dins la jornada de treball», i «el seu cost no ha de recaure en cap cas sobre els treballadors» (19.2).

7. Risc greu i imminent

art. 21

  • El treballador «té dret a interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball, en cas que sigui necessari» (21.2).
  • Si els representants acorden la paralització, l’autoritat laboral, «en el termini de vint-i-quatre hores, ha d’anul·lar o ratificar la paralització acordada» (21.3).

8. Vigilància de la salut

art. 22

  • «Aquesta vigilància només es pot portar a terme si el treballador hi dóna el seu consentiment», amb les excepcions que hi preveu, amb informe previ dels representants (22.1).
  • L’accés a la informació mèdica «s’ha de limitar al personal mèdic i a les autoritats sanitàries» (22.4).

9. Obligacions dels treballadors

art. 29

  • Han d’informar immediatament «el superior jeràrquic directe, i els treballadors designats per realitzar activitats de protecció i de prevenció o, si s’escau, el servei de prevenció» de qualsevol situació de risc (29.2).
  • Incomplir-les és incompliment laboral o falta segons la normativa disciplinària «dels funcionaris públics o del personal estatutari al servei de les administracions públiques» (29.3).

10. Delegats de prevenció i comitè de seguretat i salut

arts. 35-38

  • Escala: «De 50 a 100 treballadors: 2 delegats de prevenció. De 101 a 500 treballadors: 3 delegats de prevenció. De 501 a 1.000 treballadors: 4 delegats de prevenció» (35.2).
  • Els seus informes «s’han d’elaborar dins el termini de quinze dies» (36.3).
  • El comitè s’ha de constituir a les empreses o centres «que disposin de 50 treballadors o més» i «s’ha de reunir trimestralment» (38.2 i 38.3).

Temaris

On entra al teu temari

El temari transversal de l’ICS la cita pel nom i és «d’aplicació a totes les categories i categories amb especialitat».

ICS · convocatòria 100-2025 (DOGC 9441)

Totes les categories: tema 7 del temari transversal

«Llei de prevenció de riscos laborals: conceptes bàsics, drets i obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball. El reglament dels serveis de prevenció. Organització de recursos per a les activitats preventives.» Hi entren Infermeria, TCAI, Zelador, Auxiliar administratiu/iva i Administratiu/iva. El tema continua amb el protocol de la Generalitat sobre assetjament sexual i per raó de sexe, que no forma part d’aquesta llei.

Bases i temaris (PDF)

Als temaris de la Generalitat (C1 i C2, Resolució PRE/2423/2022) cap tema no tracta la prevenció de riscos laborals.

Catalunya

La Llei 31/1995 a Catalunya

La Llei 31/1995 és una llei estatal. La disposició addicional tercera estableix que la llei i els seus reglaments «constitueixen legislació laboral, dictada a l’empara de l’article 149.1.7a de la Constitució». Per al personal de les administracions públiques, la mateixa disposició afegeix que, «respecte al personal civil amb relació de caràcter administratiu o estatutari al servei de les administracions públiques», s’aplica en els termes que hi detalla, i n’enumera els articles que són normes bàsiques segons l’article 149.1.18a de la Constitució.

A Catalunya, l’Estatut d’autonomia atribueix a la Generalitat «la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals», que inclou «la prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball» (art. 170.1.g). Per això la llei és la mateixa a tot l’Estat, però l’aplica l’administració laboral catalana. Al temari de l’ICS, a més, el tema 7 hi suma un protocol propi de la Generalitat sobre assetjament sexual i per raó de sexe.

Dubtes

Preguntes freqüents

L’empresari. El cost de les mesures de seguretat i salut no pot recaure de cap manera sobre els treballadors (art. 14.5). El mateix val per a la formació preventiva, que s’ha d’impartir dins la jornada sempre que sigui possible (art. 19.2).

Té dret a interrompre l’activitat i, si cal, abandonar el lloc de treball (art. 21.2). Si l’empresari no adopta les mesures necessàries, els representants poden acordar la paralització, i l’autoritat laboral l’ha d’anul·lar o ratificar en vint-i-quatre hores (art. 21.3). Els treballadors no poden patir cap perjudici per fer-ho, llevat de mala fe o negligència greu (art. 21.4).

Com a regla general, no: només es pot fer amb el consentiment del treballador. Les excepcions, amb informe previ dels representants, són els casos en què el reconeixement és imprescindible o ho estableix una disposició legal (art. 22.1). La informació mèdica només la pot consultar el personal mèdic i les autoritats sanitàries (art. 22.4).

A les empreses o centres de treball de 50 treballadors o més (art. 38.2). És un òrgan paritari format pels delegats de prevenció i per l’empresari o els seus representants, i s’ha de reunir trimestralment i sempre que ho demani alguna de les representacions (arts. 38.1 a 38.3).

El servei de prevenció és el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per dur a terme les activitats preventives (art. 31.2 de la Llei 31/1995). El Reglament dels serveis de prevenció permet organitzar-les de quatre maneres: que l’empresari les assumeixi personalment, designar treballadors, constituir un servei propi o recórrer a un servei aliè (art. 10.1 del RD 39/1997).

Sí. El deure de protecció és també un deure de les administracions públiques respecte al seu personal (art. 14.1), i la llei regula la seva aplicació al personal amb relació administrativa o estatutària (disposició addicional tercera). Si el personal estatutari incompleix les seves obligacions preventives, comet una falta segons el seu règim disciplinari (art. 29.3).

Posa't a prova

84 preguntes de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, amb l’article de cada resposta.

Preguntes d’elaboració pròpia d’aprovat.cat, no oficials, redactades a partir del text vigent de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, i del Reial decret 39/1997, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, publicats al BOE. aprovat.cat no està vinculat a la Generalitat ni a l’ICS. Fonts i atribució