Inici › Tests de legislació › Estatut d’autonomia
130 preguntes amb l’article de cada resposta
Test de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
L’Estatut d’autonomia de Catalunya és la norma que organitza l’autogovern de Catalunya. Surt pel nom als temaris del cos administratiu (C1), del cos auxiliar (C2) i del cos subaltern de la Generalitat. Practica’l amb preguntes pròpies, resoltes article per article. Gratis i sense registre.
Fes el test
Preguntes d’elaboració pròpia, no d’un examen oficial. Cada resposta porta l’article que la sosté.
La norma
Què és l'Estatut d'autonomia
L’Estatut vigent és el que va aprovar la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Segons l’article 1, «Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica». Les cites d’aquesta pàgina són literals del text consolidat publicat al Portal Jurídic de Catalunya; les notes de la Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional figuren al text consolidat del BOE.
Estructura
Com està organitzat l'Estatut
Un títol preliminar, set títols i 223 articles, més 15 disposicions addicionals, 2 transitòries, 1 derogatòria (deroga l’Estatut del 1979, Llei orgànica 4/1979) i 4 finals.
Títol preliminar · arts. 1-14
Catalunya, la Generalitat, marc polític, drets històrics, llengües, condició política de catalans, símbols, territori, capital i l’Aran.
Títol I · arts. 15-54
Drets, deures i principis rectors: àmbit civil i social, polític, drets lingüístics, garanties i principis rectors.
Títol II, caps. I-IV · arts. 55-75
Les institucions: el Parlament, el president o presidenta, el Govern i l’Administració, i les relacions entre Parlament i Govern.
Títol II, caps. V-VII · arts. 76-94
Altres institucions de la Generalitat, el govern local i l’Aran.
Títol III · arts. 95-109
El poder judicial a Catalunya: Tribunal Superior de Justícia, fiscal superior i competències sobre l’Administració de justícia.
Títol IV · arts. 110-173
Les competències: tipologia (exclusives, compartides i executives) i les matèries.
Títols V-VII · arts. 174-223
Relacions institucionals de la Generalitat, finançament i reforma de l’Estatut.
Per a l’examen
Els 10 punts que més surten a examen
Cites literals del text català consolidat del Portal Jurídic de Catalunya. Entre parèntesis, l’apartat de l’article.
1. Catalunya, la Generalitat i la capital
arts. 1, 2 i 10
- L’Estatut és la «norma institucional bàsica» de Catalunya (1).
- «La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II» (2.2). Els seus poders «emanen del poble de Catalunya» (2.4).
- Barcelona és la capital i «la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern» (10).
2. Marc polític, condició de catalans i símbols
arts. 3, 7 i 8
- Les relacions amb l’Estat «es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua» (3.1).
- Són catalans «els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya» (7.1).
- Els símbols són «la bandera, la festa i l’himne» (8.1); la festa és «la Diada de l’Onze de Setembre» (8.3) i l’himne, «Els segadors» (8.4). L’art. 8.1 és un dels que la STC 31/2010 va interpretar (FJ 12).
3. Les llengües oficials
art. 6
- «La llengua pròpia de Catalunya és el català» i és «la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament» (6.1).
- Són oficials el català i el castellà, i els ciutadans de Catalunya «tenen el dret i el deure de conèixer-les» (6.2). L’aranès és «la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya» (6.5).
- La STC 31/2010 va anul·lar la paraula «preferent» de l’apartat 1 i va interpretar l’apartat 2: per això aquí no es cita la frase sobre l’ús de les administracions.
4. Garanties dels drets
arts. 37-38
- Els drets dels capítols I a III «vinculen tots els poders públics de Catalunya» (37.1), i els dels arts. 32 i 33 «també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya» (37.1).
- La regulació essencial d’aquests drets «s’han de fer per llei del Parlament» (37.3).
- Els tutela el Consell de Garanties Estatutàries (38.1), i els actes que els vulnerin «són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya» (38.2).
5. Els principis rectors
art. 39
- Informen «la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics» (39.2).
- «Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen» (39.3).
6. El president o presidenta de la Generalitat
art. 67
- «Té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya» (67.1). L’elegeix el Parlament «d’entre els seus membres» (67.2) i el nomena el rei (67.4).
- Si en dos mesos des de la primera votació d’investidura no s’elegeix ningú, «el Parlament resta dissolt automàticament» (67.3).
- La suplència i la substitució no permeten plantejar una qüestió de confiança, nomenar i cessar consellers ni la «dissolució anticipada del Parlament» (67.8).
7. El Govern i el conseller primer
arts. 68-70
- El Govern és «l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat» (68.1) i «cessa quan ho fa el president o presidenta» (68.4).
- La publicació al DOGC «és suficient, a tots els efectes» per a l’eficàcia dels actes i l’entrada en vigor de les normes (68.5).
- El president pot nomenar «per decret» un conseller primer, «de la qual cosa ha de donar compte al Parlament» (69). La responsabilitat penal del president i dels consellers la decideix el TSJC i, fora de Catalunya, «la Sala Penal del Tribunal Suprem» (70.2).
8. L'Administració de la Generalitat
art. 71
- «Té la condició d’administració ordinària» (71.1) i «serveix amb objectivitat els interessos generals» (71.2).
- Actua d’acord amb «els principis de coordinació i transversalitat» (71.3) i, al territori, de «desconcentració i de descentralització» (71.5).
- Per transparència, «ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió» (71.4).
9. Relacions Parlament-Govern i dissolució
arts. 73-75
- President i consellers «responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells» (74.1).
- El president pot dissoldre el Parlament «amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat» (75).
- No ho pot fer «quan estigui en tràmit una moció de censura» ni si no ha passat «un any com a mínim des de la darrera dissolució». Les eleccions, «entre els quaranta i els seixanta dies següents» a la publicació del decret al DOGC (75).
10. Tipologia de competències
arts. 110-112
- Exclusives: corresponen a la Generalitat, «de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva» (110.1).
- Compartides: les mateixes potestats, «en el marc de les bases que fixi l’Estat»; i «el Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques» (111).
- Executives: la potestat reglamentària, «que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat», i la funció executiva (112).
- La STC 31/2010 va interpretar els arts. 110 i 112 i va anul·lar una part de l’art. 111 (la que definia les bases «com a principis o mínim comú normatiu»), que per això no es cita aquí.
Temaris
On entra al teu temari
L’Estatut es cita pel nom als temaris dels tres cossos de la Generalitat. Entre cometes, l’epígraf literal de cada temari.
Generalitat · Resolució PRE/2423/2022 (DOGC 8720)
Administratiu (C1): tema 2
«L’Estatut d’autonomia de Catalunya: principis rectors, drets i deures, tipologia de competències. El Govern i el president o la presidenta de la Generalitat.»
Generalitat · Resolució PRE/2423/2022 (DOGC 8720)
Auxiliar administratiu (C2): tema 1
«Marc constitucional: els principis, els drets i deures fonamentals de les persones i les seves garanties. L’Estatut d’autonomia de Catalunya: principis rectors, drets i deures, tipologia de competències. El Govern i el president o la presidenta de la Generalitat.»
Generalitat · Cos subaltern (agrupació professional)
Subalterns: tema 1
«Marc constitucional: principis, drets i deures fonamentals de les persones. L’Estatut d’autonomia de Catalunya: principis i tipologia de competències. El president o presidenta de la Generalitat de Catalunya. El Govern de la Generalitat de Catalunya.»
El tema de l’Estatut no entra als processos d’estabilització (Llei 20/2021) de cap dels tres cossos. Al temari comú de l’ICS (annex 3 de la convocatòria 100-2025) no hi surt.
Constitució
L'Estatut i la Constitució
La Constitució estableix, a l’article 147, que dins dels seus termes els estatuts són la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma, que l’Estat els reconeix com a part del seu ordenament i que la reforma d’un estatut requereix l’aprovació de les Corts Generals mitjançant llei orgànica.
L’Estatut vigent és el que va aprovar la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, que va derogar l’Estatut del 1979 (Llei orgànica 4/1979). La reforma es va sotmetre a referèndum el 18 de juny de 2006: hi van votar 2.594.167 persones, amb 1.899.897 vots a favor i 533.742 en contra, segons la Junta Electoral Central. Es va publicar al BOE i al DOGC el 20 de juliol de 2006 i va entrar en vigor el 9 d’agost de 2006.
El Tribunal Constitucional, en la Sentència 31/2010, de 28 de juny, va estimar en part el recurs de diputats del Grup Parlamentari Popular. Va declarar que les referències del preàmbul a Catalunya com a nació i a la «realitat nacional» no tenen eficàcia jurídica interpretativa. Va anul·lar alguns incisos i apartats, com la paraula «preferent» de l’article 6.1, l’article 97 (Consell de Justícia de Catalunya) i part de l’article 111, i va fixar com s’han d’interpretar altres preceptes, com els articles 5, 8.1, 110 i 112.
Dubtes
Preguntes freqüents
Què és l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
És la norma institucional bàsica de Catalunya, que exerceix el seu autogovern com a nacionalitat constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució (art. 1). Organitza la Generalitat, integrada pel Parlament, la Presidència, el Govern i les altres institucions del títol II (art. 2.2). El vigent és el de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol.
Quins són els símbols de Catalunya segons l'Estatut?
La bandera, la festa i l’himne (art. 8.1). La bandera és la de quatre barres vermelles en fons groc, la festa és la Diada de l’Onze de Setembre i l’himne és Els segadors (art. 8.2-8.4).
Com s'elegeix el president o presidenta de la Generalitat?
L’elegeix el Parlament d’entre els seus membres i el nomena el rei (art. 67.2 i 67.4). Si passats dos mesos des de la primera votació d’investidura no s’ha elegit ningú, el Parlament es dissol automàticament i s’han de convocar eleccions (art. 67.3).
Quan no es pot dissoldre anticipadament el Parlament?
Quan hi ha en tràmit una moció de censura i quan no ha passat com a mínim un any des de la darrera dissolució anticipada (art. 75). Tampoc no ho pot fer qui supleix o substitueix el president (art. 67.8).
Quins tipus de competències té la Generalitat?
Exclusives, en què exerceix de manera íntegra la potestat legislativa, la reglamentària i la funció executiva (art. 110.1); compartides, en què les exerceix en el marc de les bases que fixi l’Estat (art. 111); i executives, en què té la potestat reglamentària per executar la normativa estatal i la funció executiva (art. 112).
Els principis rectors es poden exigir davant dels tribunals?
Sí, però d’acord amb el que determinen les lleis i les disposicions que els despleguen (art. 39.3). Els principis rectors orienten les polítiques públiques i informen la legislació, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics (art. 39.1 i 39.2).
Posa't a prova
130 preguntes de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, amb l’article de cada resposta.
Preguntes d’elaboració pròpia d’aprovat.cat, no oficials, redactades a partir del text consolidat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Llei orgànica 6/2006) publicat al Portal Jurídic de Catalunya. aprovat.cat no està vinculat a la Generalitat ni a l’ICS. Fonts i atribució